Eines per l’aprenentatge: visió i audició
Per tal que el cervell pugui desenvolupar-se i madurar correctament, necessita que les eines visuals, auditives i motores funcionin sense dificultats i es desenvolupin paral·lelament. Si falla una de les 3 potes, les altres dues no podran seguir un bon desenvolupament i el cervell no estarà preparat per afrontar els aprenentatges escolars.
Eines necessàries per un bon aprenentatge
La visió és el sentit que està menys desenvolupat al néixer seguit de l’audició. Per la maduració de la visió i l’audició, els 2 primers anys de vida són crucials.
Desenvolupament dels sentits
Per la visió: dels 6 mesos a l’any és quan el cervell aprèn a fer treballar els 2 ulls coordinadament, l’enfocament es torna més precís i comença a veure en 3D. Un nen que no hagi gatejat o hagi gatejat malament (amb una cama sota el cul, culejant….) no ha donat la oportunitat al seu cervell de coordinar les dues parts del cos i per tant, li serà més difícil aprendre a desenvolupar la visió binocular, fent que puguin tenir dificultats per a convergir, potser desenvolupin un esrabisme i problemes de coordinació als esports… .
Per a l’audició: un nen que hagi tingut otitis de repetició i mucositat durant els 2 primers anys de vida pot tenir dificultats en la discriminació auditiva, li costarà saber quin so és l’important i localitzar la font auditiva. La mucositat haurà impedit que el sistema auditiu aprengui a discriminar totes les freqüències i li costi desenvolupar l’oïda dominant . Són nens que els molesten els sorolls, desconnecten a classe, no pronuncien bé ja que no senten bé la freqüència d’aquella lletra, es distreuen amb una mosca, no saben prestar atenció al soroll important ja pel seu cervell tots els sorolls són iguals i volen estar atents a tots.
Vies d'entrada i de sortida
Si no tenim unes bones vies d’entrada, no podrem tenir bona sortida de la informació.
Si no tinc una bona percepció visual (ex: orientació espacial) em serà molt difícil diferenciar la “b” de la “d”.
Si no tinc una bona discriminació auditiva (ex: no sento la freqüència de la “R”) em costarà molt pronunciar la “R”.
Si no tinc una bona psicomotricitat fina, no podré agafar bé el llapis per fer bona lletra.
Per tant quan hi ha dificultats en l’aprenentatge escolar (que és sortida de la informació) primer hem de mirar com estan les vies d’entrada i tractar-les.
L’audició:
De la mateixa manera que veure (bona agudesa visual) no és el mateix que mirar (saber interpretar el que veus). En l’audició, sentir bé (captar les freqüències per sota de 40Hz) no és el mateix que escoltar (saber interpretar el que sents). Per a poder interpretar el que sents has de captar les diferents freqüències entre 0 i 10Hz.
Una persona que la seva gràfica surti per sota dels 10Hz voldrà dir que sent molt fluix i confondrà sons com la “p” ,la “t”, la “d” ... i es desconnectarà.
Una persona amb una gràfica per sobre dels 0Hz, voldrà dir que ho sent tot molt fort. Seran persones que els molestaran els sorolls, no suporten els petards, el soroll d’una moto, l’aspirador... i es distreuen amb una mosca ja que el soroll de fons dels rellotges, ells els senten com si el tinguessin enganxat a l’orella.
Cada idioma fa servir unes freqüències diferents. Pel castellà es fan servir més les freqüències baixes i per l’anglès les altes. Per això si de petit no has sentit aquella freqüència, l’orella no l’ha madurat i de gran costarà més tenir una bona pronunciació. Per això els xinesos no saben dir la “R” forta a l’igual que el francesos.
Amb la teràpia de reeducació auditiva ajudem a madurar la ruta auditiva del cervell, normalitzant les gràfiques i aconseguint que el pacient interpreti bé el que sent.
Gràfiques auditives abans i després del tractament
El mètode Bérard va ser desenvolupada pel Dr. Guy Bérard. Està basada en més de 30 anys d’investigacions científiques.
Les persones amb dificultats en el processament de la informació auditiva, solen tenir dificultats per a seguir les instruccions verbals, pobre vocabulari, problemes de comprensió lectora i verbal, freqüents distraccions, desconnecten amb facilitat, confonen sons, els molesten els sorolls, parlen amb un volum alt i com a conseqüència, el comportament i les habilitats socials es veuen afectades.
Els objectius d'aquest tractament són els següents:
- Reduir la hipersensibilitat fins aconseguir que els sorolls no molestin
- Augmentar l’audició en el cas dels hiposensibles, fins a normalitzar l’audició
- Fer la corba més lineal per a senti amb el mateix volum les diferents freqüències
- Ajudar al cervell a fer filtres, perquè puguin millorar la seva atenció auditiva
- Lateralitzar la ruta auditiva
Alguns dels resultats més comuns són:
- Millora en la claredat i quantitat del llenguatge
- Més velocitat lectora
- Disminució dels crits o del volum de la veu
- Augmenten la velocitat de resposta
- Millor atenció
- Els sorolls els molesten menys
- Més estabilitat emocional
El mètode consisteix en 20 sessions d’audició musical durant 10 dies.
Per a més informació, podeu consultar la següent pàgina web: